Per un moment l´havia confós amb mi mateixa.Però no era jo,era un altra, i ben diferent.La prova d´allò era que si jo tancava l´ull dret ella tancava l´esquerrà;si jo alçava el braç esquerre ella em sal.ludava amb el dret. Vaig intentar un diàleg però va resultar inútil. No era una qüestió de ser una primera i segona persones com jo havia pensat al principi. Es tractava d´una tercera persona estranya, i no m´entenia.Aleshores es posà molt seria. Hauria escoltat els meus pensaments?Poc a poc totes les diferències que m´havien semblat tan evidents anaven resultant-me desconegudes.
Ningú m´havia obligat però allí estava jo, repetint cadascun dels seus moviments, com si ella no tinguera voluntad pròpia. Si ella treia la llengua, jo l´imitava;si arquejava les celles jo feia el mateix: si alçava els muscles jo repetia el gest amb igual indiferència. Així hem estat una bona estona fins que s´ha cansat i ha marxat del bany. Aleshores jo he fet el mateix.
