ENMIG DEL NO RES

La foto és fantàstica...El mal és que correspon a Dubai, ciutat disenyada i construida enmig del desert i la misèria més absoluta(redundància escrita conscientment)Podriem escriure poesia al voltant de l´imatge, relats fantàstics de misteriosa i astronòmica realitat; podriem imaginar visions matineres dels qui obrin els ulls i miren per la finestra des del pis cent quaranta-sis. Podriem fer utòpiques observacions aillant l´imatge de la crudesa que l´envolta, extrapolant-la de les astronòmiques xifres que envolten aquesta construcció de diseny obscé.. Si analitzarem les dades cauriem en una espiral de números infinitament inimaginables: milions de materials, de productes, de papers, de diners, de gent, de misèries, de mentides...Tot ha contribuit a la construcció de la residència més cara i més excèntrica del món. S´escapen de la ment tots els conceptes, els calculs, les prestacions..Imposible comptabilitzar. No m´atrevisc a reflexionar en veu alta ni per escric sobre tot allò que em provoca la visió d´aquesta imatge;probablement hauria de parlar de no-intervencions mundials al voltant de la construcció, de la misèria, de la culpabilitat per part de molts al consentir aquesta illa d´opulència enmig de la pobresa i inanició del habitants externs a Dubai...Parlaria de política, d´economia, de moral, d´ètica...i no ho faré perquè no sóc capaç. La foto és fantàstica...Imagineu-vos tot allò que vullgueu. El mal és que es tracta de Dubai.