DEDICADA A TOTS ELS MISERABLES QUE NO VOLEN QUE EXHUMEN FRANCO

Jo vaig estar a este concert l,any 93 a Madrid.Ja,llavors,es reclamava l,exhumació.Aquesta cançó(que originàriament era d'amor) es va convertir en un himne que demanava que del dictador no quedara res,ni el record..Avuí la rescate i vos còpie la lletra.

Encara m'aborrone a l'escoltar-la.

OJALÁ

"Ojalá que las hojas no te toquen el cuerpo

Cuando caigan para que no las puedas convertir en cristal.

Ojalá que la lluvia deje de ser milagro que

baja por tu cuerpo.

Ojalá que la luna pueda salir sin ti

Ojalá que la tierra no te bese los pasos.

Ojalá se te acabe la mirada constante

La palabra precisa, la sonrisa perfecta

Ojalá pase algo que te borre de pronto

Una luz cegadora, un disparo de nieve

Ojalá por lo menos que te lleve la muerte

Para no verte tanto, para no verte siempre

En todos los segundos en todas las visiones

Ojalá que no pueda tocarte ni en canciones.

Ojalá que la aurora no dé gritos que caigan

En mi espalda

Ojalá que tu nombre se le olvide a esa voz

Ojalá las paredes no retengan tu ruido de

camino cansado

Ojalá que el deseo se vaya tras de ti

A tu viejo gobierno de difuntos y flores

Ojalá se te acabe la mirada constante...."

 

DES-CONTROL

05:40: Escolte lluny el so d´un mòbil que no deixa d´emetre una melodia repetitiva.Enmig dels malsons em desperte i veig que és el meu, el nou, que està sonant i movent-se com un boig damunt de la taula.És la primera vegada que em truquen a aquest telèfon i , per tant,no reconeixia el so. Una veu desconeguda a l´altra part em pregunta si he dormit bé. -Si tenim en compte que m´has despertat podria dir-te que estava dormint bé.
Però si, en cavi, et dic que estava tenint un malson tota la nit hauria de dir-te que m´alegre d´aquesta trucada perquè m´ha alliberat. La veu, desconeguda encara, em tranquilitza i diu que a les properes trucades no cal respondre, sols he d´agafar i penjar; un instant que simbolitza la perfecta localització.
-I si no estic on deuria d´estar? – li conteste-, I si no estic fent el que hauria d´estar fent?, I si ja he fet allò que tinc prohibit?
 -Tu mateix- contests dolçament- Ja saps el motiu d´aquesta trucada No cal parlar-ne més.Té raó. Dins la crua realitat em venen a la ment escenes de pel.licula en blanc i negre: integrants de la Resistència francesa donant missatges secrets: ”Sols ho diré una vegada…”
.O com a La Vida de los Otros, on l´oficial de la Stasi de l´antiga República Democràtica Alemana, Gerd Wiesler tenia com a feina escoltar totes les converses de dos escriptors i espiava els seus moviments vint i quatre hores al dia. Delinqüents en tercer grau, víctimes de violencia de gènere, malalts mentals són controlats/ades per aquest mitjà de trucades a un telèfon especial.
Seré jo també una integrant d´aquestos grups de risc i no ho sabia? O és que m´he convertit de forma eventual en un element perillós a controlar? O ho he sommiat i no ha sonat el telèfon ni he parlat amb ningú?
 Són les 05:50 i potser encara estic mig dormint.. En aquest instant matiner,on les ganes de dormir han desaparegut per complet, mire la taula i veig el meu Nokia de sempre amb la foto reconeguda al salvapantalles. Uff, m´havia espantat... De sobte veig al gat jugant amb un objecte diminut al terra: és un telèfon gris...