DES-CONTROL

05:40: Escolte lluny el so d´un mòbil que no deixa d´emetre una melodia repetitiva.Enmig dels malsons em desperte i veig que és el meu, el nou, que està sonant i movent-se com un boig damunt de la taula.És la primera vegada que em truquen a aquest telèfon i , per tant,no reconeixia el so. Una veu desconeguda a l´altra part em pregunta si he dormit bé. -Si tenim en compte que m´has despertat podria dir-te que estava dormint bé.
Però si, en cavi, et dic que estava tenint un malson tota la nit hauria de dir-te que m´alegre d´aquesta trucada perquè m´ha alliberat. La veu, desconeguda encara, em tranquilitza i diu que a les properes trucades no cal respondre, sols he d´agafar i penjar; un instant que simbolitza la perfecta localització.
-I si no estic on deuria d´estar? – li conteste-, I si no estic fent el que hauria d´estar fent?, I si ja he fet allò que tinc prohibit?
 -Tu mateix- contests dolçament- Ja saps el motiu d´aquesta trucada No cal parlar-ne més.Té raó. Dins la crua realitat em venen a la ment escenes de pel.licula en blanc i negre: integrants de la Resistència francesa donant missatges secrets: ”Sols ho diré una vegada…”
.O com a La Vida de los Otros, on l´oficial de la Stasi de l´antiga República Democràtica Alemana, Gerd Wiesler tenia com a feina escoltar totes les converses de dos escriptors i espiava els seus moviments vint i quatre hores al dia. Delinqüents en tercer grau, víctimes de violencia de gènere, malalts mentals són controlats/ades per aquest mitjà de trucades a un telèfon especial.
Seré jo també una integrant d´aquestos grups de risc i no ho sabia? O és que m´he convertit de forma eventual en un element perillós a controlar? O ho he sommiat i no ha sonat el telèfon ni he parlat amb ningú?
 Són les 05:50 i potser encara estic mig dormint.. En aquest instant matiner,on les ganes de dormir han desaparegut per complet, mire la taula i veig el meu Nokia de sempre amb la foto reconeguda al salvapantalles. Uff, m´havia espantat... De sobte veig al gat jugant amb un objecte diminut al terra: és un telèfon gris...