GRIS

 El dia gris em convenç. Em te guanyat el cel quan es posa opac, quan el Blau és més cendrós i el sol es cola entre els núvols.M'agraden els dies en què el sol s'amaga i desapareix. I m'alegra quan apareix, sí. Però que aparega como sorpresa, no per costum. 

La sensació de calma és poderosa i em contagia. Pense millor,la meva mar interior es posa en pausa, tinc ganes d'escriure, de caminar, de parlar amb amics, de legir. Tot això Passa quan el cel està gris. 

Entenc que quan un viu en zonas grises i de constants dies de pluges es cansen,es deprimisquen. Bé. 

Però jo només venia ací a dir que en dies com avuí em senc capaç de volar.

SI...

Te reconozco entre las líneas de los versos
que arropan mi sueño diario,
en las voces que quedaron grabadas
en mi memoria,
en el segundo sostenido donde sólo se escucha
el latido del amor que me acompaña.

A veces me invade tu presencia y mi gesto
se vuelve abierto,
empapado del mar que eternamente nos sostiene...

ESPERANT-TE

 
 
 
 
 
 
 
 
 

El capvespre rellisca sota els vidres,
i tremola suau, amagant-se captiu dins
un cel grisós de pluja anunciada i silenciosa.
Res més que tú, minvant en aquest rellotge
que fa un camí lent i angoixant d´espera
que sempre tarda massa i sempre fuig.
Contes que vens, que veniu, que anirem,
Parles i dius que ja hi ets…
però sols puc deixar que l´aigua mulle els meus ulls,
les meves mans,els cabells,els llavis,
esperant veure´t entrar
salada com l´escuma de la mar que més estime