El dia gris em convenç. Em te guanyat el cel quan es posa opac, quan el Blau és més cendrós i el sol es cola entre els núvols.M'agraden els dies en què el sol s'amaga i desapareix. I m'alegra quan apareix, sí. Però que aparega como sorpresa, no per costum.
La sensació de calma és poderosa i em contagia. Pense millor,la meva mar interior es posa en pausa, tinc ganes d'escriure, de caminar, de parlar amb amics, de legir. Tot això Passa quan el cel està gris.
Entenc que quan un viu en zonas grises i de constants dies de pluges es cansen,es deprimisquen. Bé.
Però jo només venia ací a dir que en dies com avuí em senc capaç de volar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada