UN MÓN DE PORTES

Avui voldria parlar de portes.Hi ha moltes expressions i frases fetes que en parlen d´això:” tenir les portes obertes” “posar portes al camp” “tancar portes i obrir finestres”... Les portes són un objecte qüotidià que sempre m´ha fascinat.Hi ha de moltes formes, colors i materials. Hi ha portes pesades i portes que s´obrin soles, portes que cal empentar i portes que sempre s´obrin amb clau,portes de senzill mecanisme i d´altres d´una sofisticació espantosa,però totes tenen el misteri comú d´amagar-nos què tenen al darrere. Les portes són obstacles que posem els humans per no deixar entrar fàcilment res al lloc que guarda la mateixa porta.
A casa en tenim per preservar les habitacions de les corrents de l´aire, de les mirades dels intrusos, per deixar clar on comença i on acaba una estada i un altra.De vegades les posem per costums estètiques i altres vegades per pur pragmatisme. Al carrer hi ha portes per entrar i sortir de cada lloc. Portes a les botigues, als edificis oficials, als bancs, a les cases dels demés, a l´entrada dels parcs etc. Unes s´obrin fàcilment sols amb una petita empenta, altres amb clau, altres amb mecanismes electrònics; algunes tenen un/a porter/a que les obri en veure qui truca.
Cada porta preserva darrere un secret pel qui la travessa. De vegades ens descobrix un món gelat i asèptic encara que estiga ple de gent.De vedages ens obri un univers desconegut i fascinant inimaginable abans d´entrar-hi. Últimament vaig estar a una ciutat colonial preciosa, i un dels seus majors encants era que estava plena de portes, i cadascuna em va mostrar un misteri fabulós. Vaig descobrir fantàstics jardins amagats darrere de portes petites, increibles manifestacions arquitectòniques, remansos de quietud, gent amb les seves portes també obertes.
 A la vida estem sempre obrint i tancant portes, física i metafòricament.Unes costen més d´obrir que de tancar i altres costen molt de tancar, encara que s´hagin obert fàcilment.La força i la capacitat de decissió que tenim nosaltres en eixe moment és el que ens ajuda a triar l´opció. I, de la mateixa manera que hi ha portes que es veuen, també hi ha les que tenim a dintre nostre…Ahí hi ha un laberint com els dels contes!
Hi ha qui les deixa quasi sempre obertes o ens llança la clau per la finestra perquè entrem sense tornar a trucar. Hi ha qui les obri amb desconfianÇa i les tanca de seguida, no fos cas que descobrim allò que no vol que es conega . Hi ha també qui obri les portes de vegades sí i de vegades no, en funció del seu interés personal, social, emocional, místic, ètic, funcional, i ens deixa passar un ratet, o quedar-nos una estona llarga.Hi ha qui sempre les tanca amb clau, i qui mai n´ha tingut.Com a la vida, hi ha de tot.
Reconec que, a mi, que em fascinen les portes, també en tinc de moltes, i que de vegades les tanque o les obric,les deixe a mig tancar per si algú se li oblida alguna cosa i ha de tornar .De vegades les tanque amb pany i clau.Òbric unes sí i d´altres no,per pur egoisme emocional, o per pur instint de supervivència.
Altra cosa que també és fascinant és mirar per l´ull d´una porta tancada.Qui no ho ha fet?De menuts pense que tothom hem mirat pel pany d´una habitació a la qual teniem prohibit l´accés. I de grans, moltes vegades,asomem un poc l´ull al pany abans d´entrar perquè tenim por, perquè no sabem si hi haurà algu darrere que ens rebrà bé, perquè no estem massa convençuts de si volem o no passar. Tots hem travessat portes per entrar i per sortir,hem tancat portes i n´hem obert d´altres noves, ens han obert algunes suaument amb els braços i l´ànima desitjant que entrarem i d´altres ens les han tancat a la cara amb un soroll estrepitós que ha fet mal més a dintre del cor.
 Les portes, com he dit abans, amaguen sempre un enigma per descobrir.Som nosaltres qui hem de decidir si volem travessar-ne d´estranyes, obrir o tancar les nostres i si el preu a pagar per qualsevol decissió que prenem s´ho val. Sóm un món de portes. Jo, per si de cas encerte o m´equivoque en l´opció i entre per una que no havia d´haver entrat, porte sempre la clau de les meves al damunt per poder tornar a casa.