i et faig dibuix a la claror
de fugides ferides amagades a l´ombra.
Aleshores envaeix el cos
un anhel de llavis en cada presagi.
Desapareixes més enllà de l´espai
lliure de l´escriptura,
sota el gest àvid del vers mai escrit
que encapçala sempre el teu poema.
Escriuré que no estàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada