a les nits sobre l´arena
i et faig dibuix a la claror
de ferides fugides rere l´ombra.
I un anhel de llavis,
tatuatge de mots en cada presagi.
Inventaré el teu cos
amb nuvols de belles papallones,
sota un cel mai vençut per la ferida.
Com una ona de paraules,
tan breument,que la fugacitat serà eterna,
estimada, inmòbil.
Sempre teva dins el meu silenci absent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada