Sempre busque el silenci en la groguenca llum del capvespre,i escolte el soroll dels pensaments que venen i van com els cotxes que pasen a prop de la finestra.
Res és nou en les paraules que escric i que es balancegen com en un columpi de ferro vell.
Bateguen dolços els estels i jo em quede dormida contant enrere sabent que sempre estàs ahí mentre el silenci s'ompli d'ocells quan et mire.
Escolte ploure i el silenci sona com una cançó de bressol si les teves mans m'acaronen.
Un día més i avuí és ahir,demà i sempre...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada