DE SOBTE...

La vida és un mirall ple de trobades furtives, de vegades fugaces i de vegades perennes; un viatge de punts suspesos en la corda fluixa del temps o una lletania de rutines que desgasta i manipula la concepció que originàriament tenim de les coses i la gent. Creure-la nostra és el que ens fa prepotents i ingenus.
De vegades, en algun punt inesperat d'aquest viatge, les coordenades astrals o els designis divins, ens fan confluir amb una altra ànima que anhela, o vaga, tan perduda com la nostra. Sorgeix alguna cosa que ens commou i ens esgarrapa per dins, ens desperta de la letargia per fer que aflorin als llavis les paraules, els petons anhelats, el desig, el dubte, la llàgrima. És una trobada fortuïta que ens captiva per la fascinació que
produeixen en nosaltres les coincidències.
I en aquest instant de vertigen no existeix el temps ni l'espai, i el silenci es converteix en una algaravia de sensacions que es barregen amb avidesa per retenir la màgia de l'indescriptible.A partir d'aquest moment tot adquireix una dimensió completament diferent: les olors són més intenses, els sabors més penetrants. Existeix la necessitat imperiosa de compartir la bellesa d'allò més petit i quotidià, la felicitat d'esglaiar-nos per un gest, el frec d'uns dits o el contacte tebi d'uns llavis que murmuren sense parlar.I ens convertim en còmplices d'una història que no se sap explicar, en protagonistes d'un amor que només flueix per les venes del mar i de la lluna, i que recorre camins de somnis on res dificulta la confusió de les ànimes i els cossos.
De vegades la vida permet que gaudim de l'amor amb calma, en instants robats als compromisos, o sota l´abric d'excuses lleugeres.
I és llavors quan el blau del mar torna a reflectir-se en els ulls que amb tendresa ens observen i analitzen, intentant calar en una ànima que coneixen de memòria a força d´intents i sobresalts.
Hi ha amors que cauen com gotes de pluja sobre les voreres i colpegen amb força les finestres ,deixant darrere un rastre efímer.Hi ha amors que es dilueixen com la sal en aigua tèbia. Hi ha amors que s'amaguen o es disfressen, que es perden, que es moren o es maten.Hi ha històries d'amor mil vegades escrites, conegudes, admirades, eternes en els llibres o en les vides dels qui les van viure. Hi ha amors de terra fèrtil, d'aiguamolls, amors de vent suau que acaricien i embaladeixen. Hi ha amors intensos que esclaten i desapareixen, pausats, solemnes, o pacients com corredors de fons.
De vegades l'amor apareix amb l'ímpetu d'una tempesta passatgera, i ens atrapa en un remolí de pluja que deslliga els nostres instints primaris per deixar-nos després amb la calma tibant de les vesprades plujoses d'estiu.Sempre captius ens deixem mullar; ignorants de les promeses i atrevits com els infants caien en la trampa i passem a l´altra part del mirall furtiu on tots estem atrapats.