Avuí,de casualitat,he hagut d'agafar un taxi i en compte de trobar-me la soniqueta de la Cope,ha començat a sonar aquesta cançò.He mirat el conductor(tindria més o menys la meua edat),s'ha girat i ha fet un somriure."Hay canciones que nunca se olvidan,verdad?"..De sobte han tornat els 20 anys,la terrassa del Xulla,imatges ,la insolència d'aquells/es que ens creiem inmortals,els amics eterns..
Ja en casa he pensat:"gràcies que la nostra banda sonora va ser aquella música i no els Maluma,Tangana i el reggeton"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada