De les adversitats només podem treure aprenentatge.No podem deixar-nos caure per la inèrcia del lament i la por.Després dels primers moments d´angoixa cal seguir endavant mirant la vida amb altra perspectiva. De les adversitats , de vegades, perdem entusiasme, alegria i ens abracem ,per un temps, al laberint dels pensaments negatius. Cal tornar a la calma i caminar, sempre caminar.
D´aquest últim núvol negre m´he reafirmat en pensaments que ja tenia quasi assolits,en sentiments que tenia arrelats i he recuperat, si es pot dir així, persones que, per tonteries de la vida, havia deixat apartades en un racó del passat , bé per inèrcia, bé per por, bé per no saber com recuperar abans.
Una d´elles és una amiga entranyable i estimada a qui he tornat a escoltar i sentir amb la mateixa seguretat com si fos ahir.Es una de les persones més importants de la meva vida, i de les que més estime. De vegades deixem de tindre contacte amb persones sense motiu aparent; deixem passar el temps i quan ens adonem, han passat anys sense escoltar aquella veu , rebre un regal, saber de la seua vida...I fa falta que , precisament la vida, s´encarregue de recordar-nos que no podem deixar perdre a les persones que estimem, que cal valorar lo realment important i separar-ho de lo que no ho és i ens pensem que si.
Torne a saber que ella està ahí, que sempre ha estat; torne a saber quant me l´estime,I he aprés que la vida són les persones que ens acompanyen, els records, el present i el que tenim ara. Sols espera que ella estiga sempre , que a mi em val.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada