PARLEM ANGLÉS?

Des de que les insígnies s´anomenen pins, els homosexuals gays, els menjars freds lunch, i els repartiments al cinema castings, aquest país no és el mateix:ara som molt més moderns. Abans els xiquets llegíen tebeos en lloc de comics, els estudiants engantxaven posters pensant que eren cartells, els empresaris feien negocis en lloc de business, i els obrers treien la fiambrera al migdia en lloc del tupper-ware. Jo, a l´escola, vaig fer aerobic moltes vegades, però, quina ingenuitat, creía que feia educació física.
 Ningú és realment modern si no diu cada dia cent paraules en anglés.Les coses,en altre idioma,ens sonen molt millor. Evidentment, no és el mateix dir bacon que cansalada, encara que tinga el mateix greix,ni vestíbul que hall,ni inconvenient que handicap... Des d´eixe punt de vista som moderníssims. Ja no diguem bescuit, sinó plum-cake,ni tenin sentiments,sinó feelings.
 Al cinema o al teatre entrem amb tickets,comprem compacs,mengem sandwiches,anem al pub,practiquem el rappel i el raffting. En lloc de fer acampada fem camping,i amb el fred ja no fem servir mocadors,sinó kleenex. Aquestos canvis de llenguatge han canviat els nostres costums i han millorat molt el nostre aspecte. Les dones ja no usem calces, sinó panties ,i els homes no usen calçotets, sinó slips, i després d´afaitar-se s´hi posen after-shave, que deixa la cara molt més fresca que el tònic, on va a parar!
 Com que som tan moderns ja no anem a córrer perquè córrer és de covards, però fem footing; no estudiem, però fem masters, i mai aconseguim aparcar però sempre trobem un parking. El mercat ara és el marketing; l´auto-servei, el self-service; l´organigrama, el ranking i el representant, el manager. Les persones importants són vips, els auriculars walkman; les parades, stands, els executius, yuppies; les cuidadores baby-sitters, o nannies si el modern és ja un pijo absolut! A l´oficina el cap està sempre en meetings o brain storms, quasi sempre amb la/el public-relations, mentre la/el assistant envia mailings i organitza trainings; després aniran al gimnàs a fer spinning, i potser es troben amb companys que venen de fer-se liftings, són fidels al yoghurt light i el body-fitness.
 L´arcaic aperitiu ha deixat pas als cocktails, on es beu gin-fizz i es menja roast-beef que,encara que semble el mateix, engreixa molt menys que la carn Els periodistes treballen en un magazine, no en un programa. A la tele, quan el/la presentador/a diu prou vegades la paraula O.K. i balla com una baldufa per l´escenari la cosa s´anomena show, ben diferent, com ja sabeu de l´antiquat espectacle.
 Si el show és heavy llavors vol dir que és sucós i si és reality ja pareix el difunt diari El Caso, però en modern. Entre els programes, per suposat, ja no es posen anuncis, sinó spots que, apart de ser millors, et permeten fer zapping. Aquestes coses enriquixen molt. Per a ser moderns del tot, i llevar-nos el complexe tercermundista de dècades enrere, sols ens queda dir aquestes paraules anteriorment citades, amb accent sud-americà( com algú que no vull ni recordar i que ens va afalagar la oïda en tornar a aquest pais després de posar els peus damunt d´una taula amb el Bush...uff, se´m posa la pell de gallina sols pensar-ho)
 Bé, podriem seguir escrivint d´aquest tema i no parariem mai.. Jo, he de confesar, que abans de llegir i escriure açò no sabía si tenía stress o es que estava fins els ovaris!!