EREM MILLORS PER CARTA

Pedro Salinas va defensar sempre l´escriptura de cartes. Ell en va escriure moltes, i algunes foren tan íntimes que no es pogueren publicar fins molt després de la seva mort. Aquella defensa de Salinas és el mateix que ara senten/sentim alguns quan les cartes i els bolígrafs es rendeixen davall el poder espectacular del correu electrònic. La batalla, no obstant, crec que està perduda. Altre escriptor ,que ara no recorde ,va dir una vegada a un dels seus llibres que “erem millors per carta”. Potser ténia raó; les cartes reflexen un estat anímic i una intencionalitat que no es pot imitar amb la veu ni amb altre cap objecte vehicular. No es pot trobar als renglons de la misteriosa tinta virtual allò que trobariem a la cal.ligrafia epistolar dels amics, o dels amants,on cada lletra té una història i una contrasenya que es desconeix però s´endevina, que es reconeix però es deixa desxifrar. No es pot trobar el titubeig que saps que tenen les persones que t´escriuen per acomiadar-se o per estimar-te, ni el moment místic d´enfrontar-se a un espai físic i blanc on pareix que ja està escrit el que encara estem pensant. A l´escriptura de cartes hi havia una relació de confidencialitat entre la mà i el paper que dies després es traslladava de lloc amb la mà del rebedor. Estava el ritual d´escriure, de doblegar el full, de segellar el sobre, d´anar a la bústia, d´esperar… I estava el ritual invers d´esperar mirant la bústia casera, el sobresalt de rebre la carta, d´obrir-la, l´olor, reconèixer la lletra, llegir…. Sentir. Els correus electrònics tenen una finalitat, i el prestigi que li dóna la possibilitat d´explicació; és a dir, t´escric i t´explique. Els whatsap ,per contra , tenen un altra finalitat: t´ho dic i punt. Abans hi havia el temps d´espera entre escriure i rebre el missatge per carta.Podia ser una espera il.lusionada, poregosa, desitjada… Ara l´espera ja quasi no existeix: la carícia o el cop són quasi sobtats, arriben a l´instant efímer d´acabar-se d´escriure. Emitim i rebem a una velocitat de vertígen i les emocions i sensacions viatgen a un ritme dessenfrenat. Ara l´espera s´anomena ansietat Salinas deia que a les cartes hi habia l´explicació i el titubeig. Jo crec que hi havia molt més que trigaria dies i dies en explicar a través d´aquest post, i no crec que ho aconseguira per diversos motius. La màgia i moltes sensacions no entenen de paraules , això s´hauria de fer per carta…Segur que sabeu de què parle.