Havia estat tot el dia llaurant al camp d’arrós amb el seu germà Emilio.El sol s’amagava darrere de la muntanya de Corbera quan es va ajustar la faixa negra als ronyons i la gorra al bescoll. Agafà el carro i l’aca amb les eines i enfilà el camí cap a casa.Per Andreu havia sigut un dia com un altre de treball dur al camp en aquella Espanya de postguerra ,de miseria i de repressió.Era un home prim,tranquil i de poques paraules que fugia del confrontament ,però de fermes conviccions.Amb la seua gorra sempre un poc de costat intentava passar per la vida sense fer massa soroll,cosa que contrastava amb la iaia Carmen que era tot el contrari.
En obrir la porta de casa li arribà l’olor del guisat de conill amb tomaca i pimentó i les veus de Carmen i una altra dona.Entrà el carro i l’ aca fins l’estable i quan s’asomà a la cuina allí estaven Carmen i Sunsión sofrimant mig pato.
- Andreu -li digué Carmen – llava’t i arregla’t que venen a sopar i anem a celebrar el 14 d’abril.
Durant tot el dia,mentre Andreu llaurava el camp,Carmen i les seues amigues Sunsión i Rosa havien quedat per a fer eixe sopar clandestí.Era 14 d’abril,dia de la República,però era 1958 i el règim polític de Franco prohibia qualsevol reunió o celebració;si damunt era per a conmemorar sobre la república el tema ja podía posar-se perillós.
- Ningú ha d’enterar-se- va continuar Carmen – soparem tranquils,ho celebrarem i ja està.
Van fer el sopar i les tres parelles van estar d’ allò més agust disfrutant de la companyia.Però quan ja estaven a punt de marxar sonaren dos cops molt forts a la porta acompanyats d’un crit: guardia civil,abran la puerta!
Es van quedar tots quiets de sobte ,congelats de la incredulitat.Andreu va anar a la porta i va obrir.Una parella de la guàrdia civil amb fusells va entrar de manera abrupta i darrere d’ ells Pedro,un falangiste i…Emilio,el germà d’Andreu,que en aquell temps era l’alcalde del poble.
Andreu es quedà mut uns minuts,no podia entendre com el seu germà,que havia estat amb ell llaurant tot el dia en el camp,entrava d’ aquesta manera en sa casa.La guardia civil començà a acusar i demanar carnets,les dones cridaven,Carmen intentava dir que allí no estaven fent res,que estaven sopant,el falangista acusava que estaven celebrant el 14 d’ abril perquè ho havia escoltat mentres ho comentaven comprant en la botiga.El tio Vicent Melero quasi agafà del coll al falangista.Però per moltes explicacions, excuses i sentiments de traició que Andreu va sentir cap al seu germà,acabaren tots dalt del furgó de la guàrdia civil que els portà al cuartel de Sueca on els van prendre declaració,s’ emportaren alguns colps i quedaren guardats uns antecedents que tardaren uns anys en treurel’s.
En venjança d’allò va ser que Andreu mai tornà a parlar-se amb el seu germà ,encara que fou aquest qui va aconseguir que desaparegueren els antecedents de tots ells.I Carmen li va posar de nom Emilio a un gat que tinguéren anys després i a qui va ensenyar a anar a buscar a Andreu al casino quan ella tenía el dinar fet i ell estava jugant al truc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada