AL.LUCINACIÓ

Aquest matí quan he obert la finestra ha sortit volant, per damunt de les teules, un pardalet blau al qui he seguit amb la mirada fins que ha desaparegut. Inmediatament després, de forma misteriosa, m´he adonat que l´au seguia volant dins el meu cap; fugia dins meu com si fugira per dins d´un espill. Des d´aquell moment la realitat ha esdevingut en uns fets d´una qualitat al.lucinant.L´aigua de la dutxa era blava i gris, els dibuixos dels taulells del bany repetien la mateixa melodia constantment,com un ressò. Jo mateixa formava part d´eixe ressò. Quan m´he mirat a l´espill d´espirals quadrades he comprés que jo estava dins de mi rentant-me la cara, raspallant-me els dents, els cabells. Tota la resta del dia tenia la sensació de moure´m per l´interior del meu cos perquè, inexplicablement, tot es trobava dins, com un somni repentí. Recordava fragments d´un dels meus llibres favorits on un altra Alícia intentava explicar-se quan estava dins o fora d´algun lloc, entrava i sortia de determinats recipients, creixia i minvaba en qüestió de segons. He llegit aquest llibre tantes vegades que, encara avuí, continue pensant que la diferència entre la realitat de l´exterior i el que tenim dins no està gens clara, i que moltes vegades la vida es viu dins i no fora,o al contrari. He estat tot el dia dins de mi. I dins estaven també els carrers, i els semàfors, i els arbres amb les fulles verdes que de vegades es tornaven blaves. Estaven dins les cases dels demés, i les seves veus, les seves cares; gent que corria refugiant-se d´una pluja que plovia dins meu com un aiguat. Sonava la música dels qui cantaven, els sons dels cotxes que no trobaven els carrers i frenaven de cop, girant-se sobre ells mateixos i seguien després el camí que marcaven les senyals, que també estaven dins el meu cap i em portaven igualment a ma casa... Jo m´observava des de fora i a la vegada estava dins el meu cos buscant un camí que em portara a la sortida. Com una cega dis de mi mateix,vagant per una realitat que es capgira dins l´espill d´Alícia. Eixa Alícia que sóc jo i que també és l´altra.

EQUACIÓ

Sembla un codi secret però és una equació (una només!) de la llibreta de Pilar per a resoldre el "Índice de Ryznar"(diu que per a calcular si l'aigua és incrustant o corrosiva)...

A mi m'agobia només de mirar-ho...
 

FELIÇ DIA DEL LLIBRE

 Recordant a Joan Fuster ,Feliç Dia del Llibre

CALMA

 Esta és la línia invissible que separa la terra del cel.És com un iman que ens atrapa per la bellesa del seu misteri.Jo fa temps que no la veig però he volgut recordar-la.

I no direu que no és bonica..

RESPECTE I TRANQUILITAT

 

En qüestió de 3 setmanes han dimitit dels seus càrrecs, per motius de salut ,Adriana Lastra(psoe) i Dolores Delgado(Fiscal de l'Estat)mentre Macarena Olona(Vox) es dedicava a dir-los barbaritats(com te costum) per eixe motiu.Avuí és ella qui dimitix per motius de salut i demana respecte i tranquilitat...

Ella,que parla carregada d'odi i te un discurs nazi contra el feminisme,els homosexuals,els inmigrants,la violència masclista,les llibertats i tot el que es mou.

Però jo,que sóc dona,feminista,homosexual, d'esquerres i bona persona no vaig a desitjar-li res dolent;perquè les persones de bé no li desitgem mal a ningú.Macarena,mante,que tingues tranquilitat,molta sort i que et cures aviat d'eixa malaltia(i de les altres)

LABIOS

 Tus labios me salvaron de todas las batallas, como un escudo transparente que envolvía de humo cualquier dolor, cualquier pérdida. Nunca supe dónde se escondía el secreto para sanar mi vulnerabilidad, y yo me dejaba llevar mecida en la ternura de la carnosidad que emanaba de tu boca. Siempre espero ese refugio como mi mejor medicina, y, aún sin esperarlo, es la plataforma donde poder posar mis pies si el viento intenta llevarse mis pasos.

GRÀCIES PER ESTAR

 

De les adversitats només podem treure aprenentatge.No podem deixar-nos caure per la inèrcia del lament i la por.Després dels primers moments d´angoixa cal seguir endavant mirant la vida amb altra perspectiva. De les adversitats , de vegades, perdem entusiasme, alegria i ens abracem ,per un temps, al laberint dels pensaments negatius. Cal tornar a la calma i caminar, sempre caminar.

D´aquest últim núvol negre m´he reafirmat en pensaments que ja tenia quasi assolits,en sentiments que tenia arrelats i he recuperat, si es pot dir així, persones que, per tonteries de la vida, havia deixat apartades en un racó del passat , bé per inèrcia, bé per por, bé per no saber com recuperar abans.

Una d´elles és una amiga entranyable i estimada a qui he tornat a escoltar i sentir amb la mateixa seguretat com si fos ahir.Es una de les persones més importants de la meva vida, i de les que més estime. De vegades deixem de tindre contacte amb persones sense motiu aparent; deixem passar el temps i quan ens adonem, han passat anys sense escoltar aquella veu , rebre un regal, saber de la seua vida...I fa falta que , precisament la vida, s´encarregue de recordar-nos que no podem deixar perdre a les persones que estimem, que cal valorar lo realment important i separar-ho de lo que no ho és i ens pensem que si.

Torne a saber que ella està ahí, que sempre ha estat; torne a saber quant me l´estime,I he aprés que la vida són les persones que ens acompanyen, els records, el present i el que tenim ara. Sols espera que ella estiga sempre , que a mi em val.

PRECIPICI

No recorde quasi res més que el precipici i fred.Al cap semblava que s´havera desbocat un riu de pedres i pareixia que una força m´atreia des del fons de l´abisme. Vaig respirar i la ment es va quedar en blanc uns instants. Tot era blau, verd, morat. Els peus es congelaven, les mans en tornaven de marbre..Anava dormint-me. Vaig donar un pas enrere i tot tornà a la meva ment, cada imatge, cada record, cada fet pel qual hi era allí envoltada de llum blanca. Em vaig sentar marejada un moment però vaig avançar un pas més.En tancar els ulls, em va arribar a la cara la frescor de

 l´aire, l´inmensitat de la mar i una pau indescriptible. I em vaig deixar caure.

Al fons de la mar notava que m´agafàven moltes mans, em sacsejàven i , mentre jo estava queta un viatger inaudit navegava per les meues venes fins arribar a les pedres. Mentre mirava el cirugià no pensava en res. Al cap d´una estona, mentre m´agafava la mà  em digué a cau d´orella:

-Ja està

Després d´uns dies caminant per la vorera del precipici i envoltada per un núvol negre,tornava a xafar terra.

MÉS QUE UN REGAL

Benedetti ha estat un missatger fantàstic per fer-me arribar el que ja sabem.Gràcies.

"Aunque hoy cumplas

Trescientos treinta y seis meses
La matusalénica edad no se te nota cuando
en el instante en el que vencen los crueles
entras a averiguar la alegría del mundo
Y mucho menos todavía se te nota
Cuando volás gaviotamente sobre las fobias
O desarbolás los nudosos rencores
Buena edad para cambiar estatutos y horóscopos
Para que tu manantial mane amor sin miseria
Para que te enfrentes al espejo que exige
Y pienses que estás linda
Y estés linda
Casi no vale la pena desearte júbilos y lealtades
Ya que te van a rodear como ángeles o veleros
Es obvio y comprensible
de modo que desearte un feliz cumpleaños
podría ser tan injusto con tus felices
Cumpledías
Acordate de esta ley de tu vida
Si hace algún tiempo fuiste desgraciada
Eso también ayuda a que hoy se afirme
Tu bienaventuranza
De todos modos para vos no es novedad
Que el mundo
Y yo
Te queremos de veras
Pero yo siempre un poquito más que el mundo."

M. Benedetti

FELIÇ CENTENARI, IAIA MARIA

 Aquest és, avuí ,l´homenatge a aquesta gran dona, la meua àvia Maria, i també la meua segona mare. A qui tant he d´agrair, a qui tant estime i admire. Avuí que havera fet 100 anys.

NARRACIONS EXTRAORDINÀRIES

 3r de Primària

Feina de casa: escriure un conte de por.

"Hi havia una vegada dos lladres a un castell. Havien fugit feia un temps. De repent es va fer de nit perquè el sol havia explotat. I què van fer? Anar-se'n a dormir. Mentre dormien amb Dràcula per la nit es van colar unes persones. Els lladres li van furtar la dentadura a Dràcula.

Al dia següent la mà de Frankenstein i a una dona el seu parxe. I així cada dia.

Van esperar 38 hores per vore qui eren els lladres,i de repent era la policia! Resulta que un monstre anomenat William va telefonar a la policia i els policies van arribar i van dir:

-Bon dia. Hi ha alguna persona en casa?

El guardià del castell va aparéixer i va dir:

-Què passa ací?

I els dos lladres van caure de la làmpara de la teulada i els van atrapar. Al final resulta que un lladre era l'home de la neteja que era un despistat i sempre anava vestit de pirata. Fí."

...........

I d'este estil 24 més!

Què ganes tinc de que arriben les vacances de pasqüa!!

MISTERI

 Este rellotge era de ma uela.El portava a la butxaca del devantal i se'l posava al costat de la tele per controlar mil.limètricament quan se'n anava a dormir.Des de que ella no està el tinc jo a la prestatgeria i el veig des del silló on llisc.La setmana pasada canviaren l'hora i,com quasi tot a casa és digital l'hora es canvià sola, i jo no vaig fer compte del rellotge.

Però ahir el mire i veig que l,hora estava al corrent.Li pregunte a Pilar:"has canviat tu l'hora d,este rellotge?" I em diu "No".Jo tampoc l'he canviat....I pensareu:"Això és que abans estava en hora malament i per això ara va bé". Pues no! Perquè jo el mirava tots els dies i anava bé..El misteri és que el rellotge va al corrent i no l'hem canviat ningú a casa.Em direu boja però jo crec que ha sigut ma uela,que ella era molt del seu rellotge i haurà pensat: "Deixa que fique el rellotge en hora que la meua néta és una "desaogà" i no se'n recordarà"....I així estem.

HOMENATGE A MA MARE

 

CARME ALBORCH

 La Geganta de Carme Alborch no falta mai a la manifestació del Dia de la dona

L´ALTRA PART DEL MIRALL

Passes amb mi a

 l´altra part ?

ALMUDENA

 "El cor gelat",així m'he quedat al conéixer que ha faltat Almudena Grandes.Des de Las edades de Lulú a la seua última obra tot ha sigut admirable,en la literatura i en la vida.Gràcies per tot,Almudena.Ja tire a faltar tot allò que no escriurà.

ENYORANÇA

 Com Pilar no pot anar sovint a "la terreta" se l'ha portat a casa.L'enyorança és el que té..

SEMPRE ET TIRARÉ A FALTAR

 

NINGUNEIG

El ninguneig és la forma més miserable dels desprecis

PILAR

Sempre hi ha coses que mai es diuen prou, que no caben en cap llista perquè viuen surant en l'aire en un equilibri impossible que no coneix ningú més que tu i jo. Sovint respire i gaudisc del plaer de sentir-me a casa abrigada en el teu silenci. Perquè no hi ha normes escrites des del mateix instant en què ens trobem, si caminem sobre rails paral·lels, o ens creuem en el punt divergent de dos vols sense motor a punt d'aterrar d'emergència.

Sense fer soroll ha anat creixent dins meu una vida que ja no ho és sense tu. I busque raons per als contes de llum que inventem, i pels relats de foscor que m´angoixen a este sostre de vidre on t´espere a cada segon. El temps camina com un rellotge, comptant enrere i avant, sempre desitjant que no compte.

Avuí vull oferir-te permanències, com cargols de mar que ens són refugi quan ens envolta la boira.

Si et sembla bé, em quedaré fins que s'apaguen totes les flames, fins que es refreden les cendres.I després ,si vols, un ratet més encara. Un gra de la teva sorra abriga més desitjos i vides que tots els estels fugaços junts.