Anàrem a veure a Nina Simone a la plaça de bous de València una nit d´estiu. Des de la part més alta de la plaça( en aquells anys no teniem diners per a més) escoltàvem la veu poderosa i, de vegades trencada per
l´alcohol, d´aquella dona asseguda al piano. De la seua biografia en sabiem poc; era el misteri i el magnetisme de la seua veu la que ens empenyava a escoltar-la . Anys després, llegint la seua biografia em vaig asabentar de la vida difícil i pertorbadora que tingué.Pocs sabran que patia trastorn maniac-depressiu i bipolar, d´ahí el seu caràcter volcànic i indomable, fins arribar al punt de disparar a dos fans al jardí de sa casa.Va ser una dona maltractada personal i profesionalment. Des de menuda hagué de patir el racisme a la seua pròpia família i ,quan ja tenia una carrera musical destacada, es va convertir en defensora dels drets humans i de la lluita contra la discriminació racial. El seu món va ser una constant lluita contra el món professional, personal però, sobretot, contra ella mateixa.
Per a nosaltres Nina Simone sempre serà Barraca, aquells Sant Roc a la caseta de Pasqual, les nits de converses interminables a la porta de la tasca o la música que posàvem a l´inici dels partits de basket al pàrquing de Bunquer.Serà després les nits de fum i billar al Jimmy Glass, el cremaet a la barra del
De pas, l´insolència rebel entrant als primers garitos del Carme, les sobretaules dels dinars entre partides de truc o la reivindicació feminista a totes les manis del 8 de març.
Per a mí referent personal de la lluita feminista i dels drets civils. No em canse mai d´escoltar-la perquè sempre em porta records i m´ acarona l´ànima. Gràcies per tot Senyora Simone.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada