El cortisol és una hormona que regula el nivell d´ansietat a les persones.El meu, que és molt llest, sap que el codi de circulació al meu cos no exixteix i, per tant,viatja a la velocitat de la llum, portant-me per camins i autopistes sense lllum,com una kamikace sempre al límit entre la perillossitat i la conciència. I és que, últimament, ell mana de mí i està convertint-me en una descontrolada inconscient.No sé cóm fer-li entendre que jo sols vull pintar el meu món amb pinzells de colors; mullar-me de pluja entre llençols o sorra,menjar cireres o maduixes i navegar per la mar de les mans que cada dia m´esperen sense pressa. No sé cóm fer-li entendre que no vull més que el silenci de dormir entre la suavitat de la llum del capvespre ,on no hi ha andanes que marquen el temps, ni portes que es tanquen i deixen el buit de l´absència.No sé cóm dir-li perquè no tinc paraules sinò por. I la por paralitza tots els sentits , esclavitza, engantxa i et remou en una espiral de pous on no entra la llum ni l´enteniment.
Sols vull pintar el meu món amb pinzells de colors,i no sé cóm fer-ho.
