CONTIGO APRENDÍ

 

VAIG FENT

 Fa temps que visc a en un etern  stand by. És la sensació d´ estar i no estar a cap lloc, un voler estar i no poder, un estat d´alerta sense  motiu; de permanència quieta que veu passar  per davant els fets de la vida com des d´un observatori.

Dies de silenci infinits es mesclen amb dies de soroll inaguantable. El dolor i la pena amb la llum tènue dels dies d´esperança. I en mig de tot  l´incertesa i el desconcert de no saber quan i com acabarà tot açò.

Sovint és un letarg on tanque els ulls i em refugie entre els llençols,perquè és ahí on està la calma.Un dia el soroll és menys intens i apareixen el somriure, la memòria i els somnis. Pense que puc, que podrem, i faig coses qüotidianes amb el mateix  interés que les altres, només pel fet de què, llavors, adquirixen un estat superior.I em senc important perquè he pogut rentar els plats, o passejar, o fer el dinar.Les coses menudes són aleshores grans aliades meues i em permeten creure que el camí és més curt.

Però eixos moments duren poc, malauradament, i torne al stand by d´espera incerta acompanyada del dolor , del soroll i de les caiudes al buit que només s´alivien amb silenci i Sulpirida.

Així vaig,pendent dels dies, del temps, de les paraules que venen a través de les consultes telefòniques, esperant resultats, camins nous, tractaments...

I al meu costat sempre ella,acompanyant-me amb una paciència infinta, fent de la foscor una espelma, estant i sent amb mi com un cotó que em dona sempre calor i la pau que no tinc.No sé com dir-li-ho tot millor però sé que m´entén sense les paraules i amb elles. Interpreta els meus silencis, les llàgrimes,la ràbia , esperant amb mi en este stand by que de vegades em te serena i sovint em mata. "Sortirem", diu, i jo sé que te raó...He de pensar que la te.

SI...

Te reconozco entre las líneas de los versos
que arropan mi sueño diario,
en las voces que quedaron grabadas
en mi memoria,
en el segundo sostenido donde sólo se escucha
el latido del amor que me acompaña.

A veces me invade tu presencia y mi gesto
se vuelve abierto,
empapado del mar que eternamente nos sostiene...

L´INFERN