Quan vaig veure aquesta imatge per primera vegada, remenant al calaix on ella guardava totes les fotos, i que jo,de tant en tant m'agradava mirar,vaig pensar que era una actriu d´alguna pel.licula clàssica en blanc i negre.La manera encisadora de mirar a la càmera, eixe somriure golós de qui espera l'arribada d'un enamorat.
Em recordava a actrius com Ava Gardner, Anita Ekberg, Ingrid Bergman... També podia ser una partisana d´algun grup civil organitzat de la resistència clandestina,fent-se pasar per una folclòrica i així atravesar un pas de frontera. O una cantant de copla en un descans d'una actuació a una taberna d'aquelles de fum i llum groguenca.
Em quedava embelesada mirant sempre esta foto i, sempre també, acabava preguntant-li a la meua àvia:" On et vas fer esta foto, iaia?" Perque sí, era la meua àvia Maria quan tenia 19 anys i ja havia tingut a ma mare. " Un dia ,caminant per Barcelona, vam veure, la tia Isabel i jo, una casa de fotografia i entràrem a provar-nos sombreros i disfresses i ens vam fer unes fotos"
No era cap actriu de cine ni cap miliciana,ni cap folclòrica però ,per a mi, era la dona més guapa del món.
