Últimament estic envoltada de paraules repetides, sinònims, converses simultànies que parlen del mateix tema, opinions convergents i divergents, frases fetes, eslògans reivindicatius escoltats i repetits per altra gent que està com jo. El temps s´ha convertit en assemblees informatives, manifestos que parlen de drets el.liminats, de decrets antagònics a les opinions majoritàries, de protestes i queixes a organismes que ni escolten ni volen saber el que penses i dius.La ment passeja entre reunions, advertències, consells, discursos, explicacions, reivindicacions, actituds contradictòries de gent que m´envolta, dubtes...
Tot tremola en un soroll estrepitós que remou els ciments d´aquesta vida meva que , lentament, vol ser més tranquila.
No sé per on aniran els camins, ni quin destí tindran els dols, els retalls, els manifestos.No sé si aquest desfici serà més gran i la piràmide sorgirà sencera de la mar remorosa que cada dia sona més fort.
Però he pres la decisió ferma de no deixar que marxe la il.lusió pel que faig, la il.lusió de creure que he de seguir lluitant i fent el que més estime...Somiar és gratis. Pensar és passejar-se lliurement per l´infinit...
I això és el que vull fer.
