dilluns, 22 de març del 2021

BANDA SONORA


 Avuí,de casualitat,he hagut d'agafar un taxi i en compte de trobar-me la soniqueta de la Cope,ha començat a sonar aquesta cançò.He mirat el conductor(tindria més o menys la meua edat),s'ha girat i ha fet un somriure."Hay canciones que nunca se olvidan,verdad?"..De sobte han tornat els 20 anys,la terrassa del Xulla,imatges ,la insolència d'aquells/es que ens creiem inmortals,els amics eterns..

Ja en casa he pensat:"gràcies que la nostra banda sonora va ser aquella música i no els Maluma,Tangana i el reggeton"

divendres, 5 de març del 2021

VIATGE EN TREN

M´agrada molt viatjar en tren .I m´agraden els viatges llargs perquè,en el fons, no vull arribar realment a cap destinació. El plaer és el viatge, veure passar camps, colors, llums que s´apropen i passen fugint, com jo mateix. De vegades el tren s´atura en un lloc on no hi ha res, i aleshores pense què passaria si no es posara en marxa un altre cop; què hi fariem tots els viatgers anònims que, de tant en tant, ens mirem de reüll amb curiositat, fins i tot amb insistència. És un moment on la ment dessenvolupa tota una sèrie de sensacions contradictòries: de supervivència, d´enyorança, de resignació, d´angoixa, de por. El cos reacciona amb moviments rutinaris. Els ulls, àvids de saber, busquen més enllà de l´àmbit normal de visió una resposta satisfactòria. Uns deixen el llibre que llegien al damunt del seient, altres miren per les finestres o parlen amb el viatger que tenen davant argumentat possibilitats del motiu de l´atur, i es queixen del retard, que quasi sempre sembla més del que és realment. La sensació de tots és, en el fons, la de desemparament.
 I, quan ja comença el desfici col.lectiu, després d´uns minuts, de nou, suaument, notem un balanceig que poc a poc va a més i el tren torna a circular amb la normalitat que estavem desitjant. És curiós veure la gent que viatja al tren, imaginar les seves vides, les possibles destinacions, el treball que fan, perquè van sols o qui són aquells que els acompanyen.
 Podem construir un món per cada persona que veiem. Som lliures per triar-li el treball, fer estereotips segons el vestuari que porta, o inventar-li vides paralel.les més o menys controvertides i fascinants, o rutinàries ,o simples. Podem establir relacions de parella amb qui va assegut, imaginar les seves converses telefòniques, que també poden ser amb qui nosaltres desitgem segons la història que anem construint. Podem endivinar el seu passat, els motius de cada moviment que fa, el que pensa, el que desitjaria fer.
Ens convertim en manipuladors anònims de les vides i els anhels de la gent desconeguda que ens envolta, amb el poder absolut de controlar fins i tot els sentiments a voluntat nostra. I quan els propis pensaments ens tornen a la realitat veiem que, afortunadament, quasi res és com haviem imaginat.I tornem a la invissibilitat comunitària que formem els qui hem coincidit al mateix viatge, entenent que, de tant en tant, també nosaltres hem estat vulnerables a les ments dels altres, i hem tingut momentàniament un altra vida, un altra parella, un altre passat, un altre treball, uns altres sentiments. Des de la finestra del tren passen els objectes sense quasi poder analitzar-los, de pressa. Veiem passar les ciutats, les fàbriques, els rius de color verd i castany amb reflexos de sol i d´ombra, els ullals que es formen enmig dels camps, les vores de pedra i terra que canvien de tonalitat.
De vegades passa la mar i aleshores ens perdem lluny, dins l´ànima, deixant-nos envair per una melangiosa tristor, mullant-nos fins els talons d´aigua salada mentre somniem en alguna cosa que ens acarona i passa fugint. O ens sentim engolits per la foscor desconcertant de trobar-nos enmig d´una muntanya, al fons d´una incertessa pròpia que ens angoixa, esperant ràpidament la sortida; com si el túnel de pedra fos un camí insalvable que ens porta inevitablement cap a un destí dubtós.
 Cada paisatge és nou i vell a l´instant.I ens va deixant suaus emprentes que desapareixen als ulls, al pensament. El camí va fent-se i, com la vida, anem aturant-nos en estacions on entren i surten persones que de vegades ens miren als ulls , ens pregunten coses, ens sonriuren. I tornem a inventar vides, a construir històries, a manipular emocions sense remordiment ni intencionalitat manifesta. Inmòbils des del seient juguem a un joc perillós mentre som conscients que també formem part d´aquest a la ment dels qui ens envolten
 Tot pareig fugir atrapat per la intransigència del temps. Però en realitat som nosaltres els viatgers, els nàufrags aturats dins la pròpia memòria indulgent que ens permet ser lliures o esclaus dels pensaments, dels sentiments, de les emocions. Vençuts per la ignorància ens deixem portar dolçament pel balanceig, resignats o incrèduls, sols i aïllats enmig del no res...

dimarts, 2 de març del 2021

ENMIG DEL NO RES

La foto és fantàstica...El mal és que correspon a Dubai, ciutat disenyada i construida enmig del desert i la misèria més absoluta(redundància escrita conscientment)Podriem escriure poesia al voltant de l´imatge, relats fantàstics de misteriosa i astronòmica realitat; podriem imaginar visions matineres dels qui obrin els ulls i miren per la finestra des del pis cent quaranta-sis. Podriem fer utòpiques observacions aillant l´imatge de la crudesa que l´envolta, extrapolant-la de les astronòmiques xifres que envolten aquesta construcció de diseny obscé.. Si analitzarem les dades cauriem en una espiral de números infinitament inimaginables: milions de materials, de productes, de papers, de diners, de gent, de misèries, de mentides...Tot ha contribuit a la construcció de la residència més cara i més excèntrica del món. S´escapen de la ment tots els conceptes, els calculs, les prestacions..Imposible comptabilitzar. No m´atrevisc a reflexionar en veu alta ni per escric sobre tot allò que em provoca la visió d´aquesta imatge;probablement hauria de parlar de no-intervencions mundials al voltant de la construcció, de la misèria, de la culpabilitat per part de molts al consentir aquesta illa d´opulència enmig de la pobresa i inanició del habitants externs a Dubai...Parlaria de política, d´economia, de moral, d´ètica...i no ho faré perquè no sóc capaç. La foto és fantàstica...Imagineu-vos tot allò que vullgueu. El mal és que es tracta de Dubai.

UFF!!...PASSO

Avuí , com que tenia un dia desficiós – i tots sabeu que en aquestos dies es fan coses inexplicables-, m´he parat a pensar en les acepcions del verb passar.”Poca feina”, direu. Doncs ha estat un acte reflexe mentre pensava en una simple frase que em van dir fa uns dies.La frase era “uf!..paso”. Sense fer cas als precedents de la frase en qüestió (els punts de vista de vegades són d´impossible confluència) i sense pensar en la personalitat de qui l´ha dit, m´ha interessat moltíssim més la riquesa del llenguatge que buscar-li peus a un gat que ja no viu a prop de ma casa. Recordant l´etimologia i la gramàtica de la paraula m´he adonat que es tracta d´un verb que pot ser transitiu(portar d´un lloc a un altre, creuar un riu, superar una prova, estar durant un temps a un lloc etc) intransitiu ( canviar d´una situació a un altra,canviar de propietari, no actuar o no interessar-se per algú etc)i fins i tot pronominal(no adonar-se´n d´alguna cosa..). Un verb així , com era d´esperar, té moltes acepcions en funció del contexte, de la finalitat, de la preposició que l´acompanya, de l´intencionalitat etc.Podriem parlar-ne molta estona; proposar, fins i tot, una tesi doctoral de lexicologia avançada…No ho faré. Com que avuí és una nit d´aquestes que PASSE EN BLANC no vull PASSAR L´OPORTUNITAT de poder PASSAR L´ESTONA fent jocs de paraules. PASSAR EL TEMPS d´aquesta manera no és mai desaprofitat perquè , mentre pense,PASSE A NET inconscientment les idees que durant un temps he anat esborrant al bloc dels projectes i les tasques a fer. Havera pogut PASSAR DE LLARG sobre la frase que ha motivat aquest post (“uf!..passo) i no fer cas de les seves connotacions.Havera pogut PASSAR PER ALT el comentari i NO HAVERA PASSAT RES, donat que les paraules tenen l´importància i l´intencionalitat que nosaltres volem donar.També havera pogut PASSAR A L´ATAC i demanar disculpes, explicacions o aclaracions de perquè la frase en qüestió…Ni cal ni vull fer-ho, que ja és molt tard i no vull PASSAR-ME DE LLESTA ni PASSAR PER L´ARO. Podria, també, dedicar la nit aquesta de desfici a PASSAR FOTOS O CDSa l´ordinador, que porte molta tasca endarrerida i els meus calaixos agrairien aclarir el desordre que hi tenen. Podria PASSAR PARAULA i deixar que tant el mail com la frase en qüestió PASSAREN A MILLOR VIDA , restant-li importància al contingut i al continent(tots sabem que hi ha coses sobre les quals hem de PASSAR DE PUNTETES sinò volem que ens facin PASSAR LES DE CAIN …) Però jo, que he de confessar-vos ( i a més no sabia com introduïr aquestes locucions en el post…)que no he PASSAT LA PIGOTA, ni he PASSAT FAM( podeu entendre açò com estimeu oportú…)ni tampoc he PASSAT PER LA VICARIA, no sóc habitualment de PASSAR-ME A L´ENEMIG ni en sentit figurat ni en real)sinò és per assuptes de vital importància. Així que evitaré que ens PASSEM TRES POBLES amb interferències i comentaris recriminatoris,..Sempre és millor intentar PASSAR-HO BÉ. No se si serà aquesta una bona opció, no obstant, perquè de vegades és necessari deixar que PASSE LA TEMPESTA que no PASSAR UN VIA CRUCIS de letanies sense finalitat ni condescendència manifesta. És millor PASSAR PÀGINA de comentaris desafortunats i/o decarregats des del mirador d´una prestatgeria on potser fa temps que no s´ha PASSAT EL DRAP( la pols que acumulem durant anys és increible), que assumir l´exclamació desganada com el fet real que s´ha dit per no expressar clarament que es PASSA LITERALMENT D´ALGÚ. No intentaré esbrinar l´orígen de la frase, ni l´intencionalitat oculta i/o evident que amaga, ni perquè si ni perquè no s´ha dit ara o abans(uf!..passo) Aquest post no PASSARÀ A L´HISTÒRIA per fabulós literària ni creativament.És més , crec que PASSARÀ SENSE PENA NI GLÒRIA entre altres escrits i altres fets més interessants, més importants i més enriquidors a la vida. Millor serà que acabe d´escriure aquest post perquè és massa tard i ja no tinc desfici sinò son.Millor serà, dic,que vaja escrivint perquè no se m´oblide res, al bloc quadriculat que porte a la bossa, la llista de coses que he de fer demà i els dies veniders, com per exemple PASSAR DOCUMENTS de la feina de l´ordinador , PASSAR la Roomba, PASSAR-LI material a l´obrer i PASSAR del comentari que ha provocat aquest post, el qual, s´ha de dir, que ha sigut el resum de la companya que ho ha dit per no assumir que PASSA DE TOT.