Les paraules duren el que es mantenen en l'aire. No tenen més importància. Les bones s'esfumen, perden el valor i el sabor de qui les va dir. Les paraules males aguanten més; tenen cert pes que també acaba marxant.

El pes de la paraula és sutil, fràgil i efímer. Un t'estime, un adéu o un necesite veure't ,què duren?Quina és la data de caducitat de una paraula bonica fins a l'altra ? 

El pes de la paraula te un valor dèbil. Paraula dita, paraula gastada, volada i evaporada. 

El pes de la paraula està en la repetició, en la constància. En un t'estime amb eco, en un t'enyore, en un ens veiem , en un t'espere avuí, t'espere demà. 

El pes de la paraula, de cada paraula és així.  

La paraula no te memòria, com el dolor. La recordes, pero ja no te aquell valor,el valor de l'inici.

Repetim-les. Insistim en elles.

SABIDURIA POPULAR

 

Quan érem menuts a casa de ma uela hi havia dos gats com aquest.Es posàven a la reixa o al ventanal i,la veritat,és que feien goig.Ma uela,amb el seu pragmatisme,ideal per a posar noms i sense calfar-se molt el cap,els va posar "Zipi i Zape".🤦‍♀️

I ma uelo,que era de poc romanç, als dos els cridava igual: "Sape",així,sense distinció.

Ara  resulta que avuí he llegit un article que diu que existix una paraula de la sabiduria i tradició popular que als gats els resulta  fàcil d'entendre,tant per a cridar-los com per a espantar-los.

I quina diríeu que  és? : Sape!!.

Ale,vinga,ara ja no sé si era poc de romanç lo de ma uelo, sabiduria popular, o les dues coses.🥰

ELLA I JO

 I si poguérem tancar els ulls i tornar,per un instant,a moments com aquest?

EQUACIÓ

Sembla un codi secret però és una equació (una només!) de la llibreta de Pilar per a resoldre el "Índice de Ryznar"(diu que per a calcular si l'aigua és incrustant o corrosiva)...

A mi m'agobia només de mirar-ho...
 

BARCELONA, ANYS 40

Quan vaig veure aquesta imatge per primera vegada, remenant al calaix on ella guardava totes les fotos, i que jo,de tant en tant m'agradava mirar,vaig pensar que era una actriu d´alguna pel.licula clàssica en blanc i negre.La manera encisadora de mirar a la càmera, eixe somriure golós de qui espera l'arribada d'un enamorat.

Em recordava a actrius com Ava Gardner, Anita Ekberg, Ingrid Bergman... També podia ser una partisana d´algun grup civil organitzat de la resistència clandestina,fent-se pasar per una folclòrica i així atravesar un pas de frontera. O una cantant de copla en un descans d'una actuació a una taberna d'aquelles de fum i llum groguenca.

Em quedava embelesada mirant sempre esta foto i, sempre també, acabava preguntant-li a la meua àvia:" On et vas fer esta foto, iaia?"  Perque sí, era la meua àvia Maria quan tenia 19 anys i ja havia tingut a ma mare. " Un dia ,caminant per Barcelona, vam veure, la tia Isabel i jo, una casa de fotografia i entràrem a provar-nos sombreros i disfresses i ens vam fer unes fotos"

No era cap actriu de cine ni cap miliciana,ni cap folclòrica però ,per a mi, era la dona més guapa del món.

MINA MANCINI

Ja porte temps organitzant els vinils i buscant aquells que no tinc però formen part de la banda sonora de la meua vida. Qui em coneix bé sap que m´agrada remenar als mercats d´antiguitats, a les fires de disc, a les antigues tendes de col.leccionisme que encara queden pel Barri del Carme( el meu enyorat i estimat barri).Compre de segona mà a les ciutats que visite, o a través de les app que s`hi dediquen.

 La setmana pasada vaig recuperar a Mina. Em recorda aquelles vesprades de ràdio mentre ma mare cosia amb la màquina i jo voletejava per l´habitació mentre léscoltava canturrejar. Ma mare ho canturrejava tot, des de la gran Mina a les folclòriques de l´`epoca. 

Així he eixit jo, que escolte des de la Jurado o Miguel Poveda  fins AC/DC passant per Sabina, Aretha Franklin , la Callas o Queen.

CALMA

 Esta és la línia invissible que separa la terra del cel.És com un iman que ens atrapa per la bellesa del seu misteri.Jo fa temps que no la veig però he volgut recordar-la.

I no direu que no és bonica..

RESPECTE I TRANQUILITAT

 

En qüestió de 3 setmanes han dimitit dels seus càrrecs, per motius de salut ,Adriana Lastra(psoe) i Dolores Delgado(Fiscal de l'Estat)mentre Macarena Olona(Vox) es dedicava a dir-los barbaritats(com te costum) per eixe motiu.Avuí és ella qui dimitix per motius de salut i demana respecte i tranquilitat...

Ella,que parla carregada d'odi i te un discurs nazi contra el feminisme,els homosexuals,els inmigrants,la violència masclista,les llibertats i tot el que es mou.

Però jo,que sóc dona,feminista,homosexual, d'esquerres i bona persona no vaig a desitjar-li res dolent;perquè les persones de bé no li desitgem mal a ningú.Macarena,mante,que tingues tranquilitat,molta sort i que et cures aviat d'eixa malaltia(i de les altres)