VERSOS ENYORATS (II )

Vaig deixant paraules i fum a les nits ,
i et faig dibuix a la claror
de fugides ferides amagades a l´ombra.
Aleshores envaeix el cos
un anhel de llavis en cada presagi.
Desapareixes més enllà de l´espai
lliure de l´escriptura,
sota el gest àvid del vers mai escrit
que encapçala sempre el teu poema.
Escriuré que no estàs.

VERSOS ENYORATS ( I part)

Buscaré el vent tebi de tardor desdibuixada.

Buscaré les paraules retallant la pluja,
mullant-me i fent-la meva
fins que el cos nu trenque el silenci.
Buscaré la mirada omplint el món
de capvespres i miralls,
retrobant el teu nom dins el ressò
de la fugacitat i l´absència.

Sense el gest del temps i l´espai,
només tú com una ona
que em troba i fuig al mareig del desig ,
i que s´amaga com un estel
sota la pell de paraules tremoroses.

I el temps que és nit i enyor
descobrint la teva pell de lluna i sorra,
i les imatges d´ombra
dels teus llavis transparents
que són de goig i silenci.

PROPÒSITS

Voldria deixar de teoritzar , de convèncer, voldria poder escoltar i no escoltar el meu cap.Voldria poder llegir, escriure millor i trencar escrits , desfer camins,aprendre més i creure menys promeses.Voldria comprovar com serien les coses d´altra manera.Voldria no desitjar matar els gats quan em fan malifetes grosses ,i deixar les pastilles per dormir.Voldria impressionar-me en veure un quadre o ,qualsevol cosa ben feta pels demés.Voldria poder dormir-me al sofà i despertar sense mals de cap. Voldria plorar a temps i a destemps, sense que l´angoixa dels motius em feren plorar pitjor.
Voldria divertir-me més i introvertir-me menys, estar més temps amb la família i deslligar-me de les responsabilitats familiars llunyanes que encara pesen tant.
Voldria inventar-me de nou(sé que és una reiteración però què hi farem..) trencar amb ideologies manides que ja no em convencen ,perdre el nord de tant en tant i obrir els ulls en un lloc desconegut. Voldria asomar-me a la finestra d´un desert, d´una mar blava, de teulades mullades a un poble on no viu quasi ningú.
Voldria perdre fets de la memòria que em fan mal i trobar-ne altres que ja no sé on estan ; o perdre fins i tot la memòria uns dies…Voldria demanar disculpes de paraules que no havia d´haver dit i ser capaç de dir-ne altres en veu alta.Voldria desfer manolls, espigues, rosers i fer rams de flors per portar-les a altre lloc que no siga on les porte ara. Voldria relliscar pel mirall a l´altra part sense calcular si el gel es pot trencar o si aguantarà els meus salts.
Voldria raonar bé sense perdre la raó i raonar mal sense perdre el seny.
Voldria pujar i baixar, i apagar la llum quan marxe de casa sense haver de tornar enrere.
Voldria sentir plaer en les trobades, en les rialles, en les sitiacions on estem tots i en les que estem les dues , sense que el pensament obstaculitze sempre el goig.
Voldria pensar que hi ha camins grocs que porten a Oz i que aviat marxaran els malsons, com diu sàviament la meva germana. Voldria no apagar-me ,i apagar millor els focs. Voldria desallotjar els fantasmes , desaiguar els rius i els ulls,llevar-me les sabates i caminar pel carrer.
Voldria enfadar-me menys, llevar-me la fel agra que puja per l´esòfag des d´aquesta hèrnia de hiat que últimament està condicionant-me tant.Posar sal i sucre a a allò que s´ho mereix.
Voldria resoldre els conflictes interns i continuar defensant amb ungles i dents els externs.
Voldria recuperar possibilitats, complicar-me menys la vida i la dels meus , beure vi sense que em sente mal, voldria perdre pes i no pensar cada dia que ho he de fer.
Voldria dir lletres i nombres pel gust d´escriure com ho feia abans .Voldria no estar desenganyada de tantes coses, ser menys escèptica de tot el que escrit ací…
Voldria tenir propòsits factibles …i deixar de dir tants despropòsits…