dimarts, 4 de febrer del 2020

VERSOS ENYORATS ( I part)


Buscaré el vent tebi de tardor desdibuixada.

Buscaré les paraules retallant la pluja,
mullant-me i fent-la meva
fins que el cos nu trenque el silenci.
Buscaré la mirada omplint el món
de capvespres i miralls,
retrobant el teu nom dins el ressò
de la fugacitat i l´absència.

Sense el gest del temps i l´espai,
només tú com una ona
que em troba i fuig al mareig del desig ,
i que s´amaga com un estel
sota la pell de paraules tremoroses.

I el temps que és nit i enyor
descobrint la teva pell de lluna i sorra,
i les imatges d´ombra
dels teus llavis transparents
que són de goig i silenci.