Som viatgers i nàufrags
que tornen sempre a la mateixa vorera,
farcits d´estels i de pluja
i de caragoles que conten històries de somnis
somiats a fosques.
I malgrat el mareig que ens porta lluny
sempre hi ha un punt màgic
on s´aturen els instints i les veritats,
on tots els colors de la mar són un
i on vull tornar-hi quan em perd.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada