dimarts, 1 de setembre del 2020

AVUÍ



Ens vam conèixer per dins abans que per fora, i per això hi ha certes coses que pense que mai et dic prou, que no caben en cap llista perquè estan surant en l'aire, en un equilibri impossible que no coneix ningú més que tu i jo. Per això hi ha vegades que prefereisc respirar i gaudir del plaer de sentir-me a casa en el teu silenci, dormir-me sobre el teu pit,deixar-me lligar tota amb els teus braços forts que tant i tant m´envolten com un lligam de petons .
M'agrada bussejar una mica i parar-me un moment en aquestos petits gestos que passen desapercebuts. Perquè no hi ha normes escrites des del mateix instant en què ens trobem, quan venim caminant sobre rails paral·lels, i ens creuem en el punt d'inflexió de dos vols sense motor a punt d'aterrar d'emergència.
 A partir de llavors ha anat creixent dins meu una vida que ja no ho és sense tu,en un tamany que de vegades no sé mesurar. I busque raons per als contes de llum que inventem, i pels de foscor que m´angoixen a esta casa morada on t´espere a cada segon. Perquè cada vegada que et mire pense que el temps es un tren entre les dues que baixa i puja com un rellotge, sempre comptant enrere i comptant avant; sempre desitjant que no compte.
Avuí vull oferir-te permanències, com  cargols de mar que ens serveixen de referència quan ens envolta la boira.
Si et sembla bé, em quedaré fins que s'apaguen totes les flames, fins que es refreden les cendres, i després si vols, un ratet més encara. Un gra de la teva sorra val més que tots els estels fugaços junts.