NINGUNEIG

El ninguneig és la forma més miserable dels desprecis

PILAR

Sempre hi ha coses que mai es diuen prou, que no caben en cap llista perquè viuen surant en l'aire en un equilibri impossible que no coneix ningú més que tu i jo. Sovint respire i gaudisc del plaer de sentir-me a casa abrigada en el teu silenci. Perquè no hi ha normes escrites des del mateix instant en què ens trobem, si caminem sobre rails paral·lels, o ens creuem en el punt divergent de dos vols sense motor a punt d'aterrar d'emergència.

Sense fer soroll ha anat creixent dins meu una vida que ja no ho és sense tu. I busque raons per als contes de llum que inventem, i pels relats de foscor que m´angoixen a este sostre de vidre on t´espere a cada segon. El temps camina com un rellotge, comptant enrere i avant, sempre desitjant que no compte.

Avuí vull oferir-te permanències, com cargols de mar que ens són refugi quan ens envolta la boira.

Si et sembla bé, em quedaré fins que s'apaguen totes les flames, fins que es refreden les cendres.I després ,si vols, un ratet més encara. Un gra de la teva sorra abriga més desitjos i vides que tots els estels fugaços junts.

FELIÇ 4T ANIVERSARI

Fa quatre anys l,aniversari de Pilar va estar emboirat per un núvol negre que ha marcat,des de llavors, les nostres vides d,una u altra forma.De la malaltia vam aprendre a valorar les coses petites,a estimar-nos més i millor,a pensar que no val la pena enfadar-se per quasi res perquè tot és relatiu i transitori, i es pot arreglar.Vam aprendre que la gent que estimem és el més important;aprenguerem a dir no quan algo no ens va bé o no ens abellix,sense més excuses diplomàtiques.

Aprenguerem a valorar el temps ,els detalls,la llum,el silenci.Aprenguerm a valorar el present i la vida.

Estos dies Pilar ha fet anys,51 al dni i 4 en el nostre aniversari més profund i sentit.Cumplir anys després d'un càncer és viure la vida d'altra manera..I jo vull passar tots els segons,minuts,dies i nits d'este present amb ella.