T'espere en les voreres dels punts suspensius,
en l'abisme d´una oració, en l´espai i el buit dels silencis on ens lliguem uns als altres i despengem l´ànima en equilibri sota el gest indomable d´una sil.laba desconcertada.
T'espere sota els nussos de vidre de les ones,entre les lletres dels mots no dits un capv estre de tardor,a la llum de la lluna d'hivern on capgira el desordre del teu nom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada