EL MEU NOM

Sempre va ser tasca inútil conèixer el motiu del per què del meu nom.No hi ha ningú en la meva família anterior que es digua  aixi, tampoc ningú dels qui venen després.Ma mare va morir jove i mai m'ho va explicar.Només recorde que, quan s'enfadava , deixava anar un Maria Alicia contundent,com volent reafirmar aquesta oficialitat i costum de l'època de col·locar el Maria davant de qualsevol nom femení.El meu pare em va dir una vegada sobre el nom: " Això va ser cosa de la teva mare", i aquí es va resoldre el tema.I la meva àvia va dir desconèixer-ho sempre.Així que vaig créixer amb el dubte i això em va permetre fabular amb els motius que em convenien,inventar raons de fantasies maternals i assumir que aquest origen desconegut em va reafirmar sempre com una persona única en la meva família; algú que no homenatjava ni recordava a ningú.Els professors i monges de l'escola em cridaven Alicia,i els amics i coneguts m'han cridat sempre Ali

Vaig investigar que, etimològicament, Alicia te un origen germànic, que significa " de noble grandesa" ,i un origen grec,provinent de aléthia i que significa verdad.No deixa de ser irònic aquest últim significat quan la veritat del meu propi nom m'és desconeguda...

Amb qui sí que em vaig identificar des de petita ,i ho continue fent, és amb el personatge d'Alicia al país de les Meravelles,aquella xiqueta del conte que entrava i eixia d' espais distints,que es trobava amb personatges estranys i que passava de viure en móns externs o interns amb la facilitat que permeten els somnis.

I ací vaig decidir caminar sempre,convivint amb una polièdrica personalitat plena de portes amb la qual em sent bé.

Però aquí no acaba la cosa.Quan em vaig casar vaig haver d'anar al registre civil per a una partida de naixement,i quina va ser la meva sorpresa en trobar que en el document original figurava com María Licia,sense l'A. No donava crèdit,els DNI sempre havien estat expedits com María Alicia,i el meu pare ho va justificar atribuint l'errada al registrador,"coses de l'època",va dir,i es va quedar tan ample.De veritat que durant trenta i tants anys ningú va qüestionar ni va voler corregir aquest error tipogràfic per desídia?

Evidentment vaig haver de demostrar amb dos testimonis i diversos contractes,factures i títols acadèmics l'ús habitual i continuat del meu nom com Alicia per a aconseguir aquesta modificació.El funcionari em va brindar l'oportunitat de llevar el nom Maria, però en aquell moment vaig pensar en ma mare ,que així s'anomenava,i vaig sentir que jo sí que volia mantenir-lo per homenatjar-la. Que ella sí que va ser veritat en tot allò que va fer i va sentir,que va voler fer-se present en mi a través del seu nom,i que ,encara que mai sabré per què va triar el meu,això em va donar la llibertat de crear històries sobre el seu origen,de fabular mons dins i fora de mi sense obstacles i de creure en els somnis com la meravellosa Alicia del conte.