SOMNÀMBULA

 De menuda era somnàmbula i parlava quan estava dormint. Ho sé perquè m’ ho han contat.En la casa del Mareny les habitacions estaven en la planta de dalt i al pujar l’ escala hi havia una saleta menuda que féia la funció de separació entre l’ habitació inmensa dels meus pares ,que estava a l’esquerra, i la meua i la del meu germà,que estaven juntes,a la dreta. En eixa saleta hi havia un tresillo de colors roig i blanc i una tauleta blanca que,la veritat,eren més decoratius que pràctics ,però que a ma mare li van vindre molt bé perquè durant molt de temps,a les nits, hagué de posar un dels sillons del tresillo davant del buit de l’ escala ,perquè féra de tanca i impedira que jo caiguera a la planta de baix.

Ser somnàmbula pot tindre connotacions còmiques,ridícules,romàntiques o tenebroses,conforme s’ho mire.Hi ha a qui li dóna por veure a algú que camina dormint perquè li recorda eixes il.lustracions que mostren a les persones somnàmbules amb els braços estirats ,com si fóren el monstre de Frankenstein.I no,les persones somnàmbules no caminen d’aquesta manera.Jo,almenys,no ho féia així.Segons ma mare algunes nits m’ alçava i caminava diguent paraules que a vegades s’entenien i d’altres no.Aleshores ella venia ràpidament a dir- me: “ xisssst, vinga,va, a dormir” i m’ acompanyava al llit.Altres vegades es despertava perquè jo estava parada davant del seu llit,inmòbil parlant dormida.Ahí ,reconec ,que donaria un poc d’ impressió obrir els ulls i trobar- me a mi allí de peu.

Diuen que als somnàmbuls no sel’s ha de despertar brúscament,però jo entenc que alguna vegada que altra ma mare no reaccionara tot lo suau que deuria, si atenem a que hi havia nits que m’ alçava dormida varies vegades i la maniobra de portar- me al llit era repetida.

No se quan de temps va durar aquesta condició de ser somnàmbula,crec que fins els vuit anys o així.Una vegada quasi hi hagué perill perquè vaig aconseguir baixar,anar a la cuina,agafar un ou,obrir la despensa,agafar una paella i quasi encendre el foc.Sort que el soroll va despertar a ma mare que baixà a temps de parar la desfeta i pujar- me cap amunt ràpidament.

També vull reconéixer ara que,en aquells anys m’ agradava dormir al llit dels meus pares,com crec que els passa a la majoria dels xiquets, i alguna que altra nit ,aprofitant la meua condició de somnàmbula ,em féia la dormida i em gitava dins el llit d’ ells,com qui no vol la cosa,i allí calenteta,en quedava fins el matí.

La cosa de parlar em durà prou més anys,fins els vint i pico.De sobte començava a parlar sobre un tema i si em preguntaven contestava i seguia la conversa amb normalitat. No sé si açò té alguna explicació neurocientífica perquè estàs en una fase determinada de la son o no,però el cas és que si el que dius són disbarats no passa res,però si dius alguna cosa d’ àmbit personal i t’ escolta qui no deuria pot ser prou incòmode.

En fí,ara ja no sóc sonmàmbula ni parle dormint i,he de reconéixer,que eren dues condicions prou divertides i peculiars.La meua germana Clara també parlava dormida quan era menuda; parlava de fútbol,de jocs,de coses de xiquets.A vegades cridava i ma uela sempre estava “ xisssst va,prou,a dormir”, igualeta que ma mare.