Es por tindre enyorança de la mar, dels curatalls, de les panderoles redonetes i negres que agafàvem als muntanyàs per fer carreres o de les petxines per fer-nos collars?Si tanque els ulls recorde agafar caragols els dies de pluja o l'olor a llises torrades amb allioli a l'estiu, les nits a la porta de casa a la fresca,el veïnat que ja no està com tampoc estic jo ,escoltar a ma mare canturrejant mentre cosia a màquina, l'aire movent les cortines i la sensació de net a la casa acabada de fregar.Recorde aquell comerciet on compràvem botons, fil de cotó o vetes, la salmorra que venia la uela Rosa enfront del bar del Cuco o el berenar amb Tulicrem de barra que ens posaven al super de "la palasona".El cine amb seients i piso de fusta que teniem al poble,al costat del casino,i on veiem a Errol Flynn en una de pirates,a John Wayne o a Humphrey Bogart. L'olor a Heno de Právia i calcetins de ganxet els diumenges al matí quan ens enviaven a misa en aquella costum de famílies que només anaven si hi havia alguna celebració.Recorde baixar amb ma uela al llavaor per rentar els llençols en una aigua que corria clareta mentre escoltava a les dones cantant "la lirio tiene una pena,tiene una pena la lirio.."I recordé a Andreu tocant les campanes a rebato quan prossessaven a la Mare de Déu, a Pedro que venia llet de les seues vaques,a mon tio Juan el fabat perxant a la séquia, el soroll dels motocarros carregats de melons, la morera de les parres,la paret de les escoles velles ,la farola de la placeta que caigué una vegada damunt de Sergio.La tia Pura que passava a per ma uela per anar a jugar al parxis,el quiosc de Conchin que per nadal portava Nancis i Scalextric que guardava al garatge de la uela Concha, els vestits de mànigues de farolet o les genolleres dels pantalons que ens arreglava Maruja.Els balls del casino on sempre sonava "Islas Canarias" o "Ansiedad" d'Albert Hamond i sempre venia l'orquestra de Cullera del germà d'Amparo; les serpentines i el confeti mentre Lenin i Pepiqueta donaven la volta al casino o els mantons de Manila lluien en el ball del segon dia de Pasqua.Si tanque els ulls escolte a la banda de música de El Palmar tocant a l'entaulat o veig a Batiste el municipal,amb aquella mitja coixera,
encapçalant a la banda de cornetes i tambors que montà i on estaven molts xicons del poble.Veig al tio Nasio i la seua bicicleta,a don Jesús el mestre camí de les escoles, a la tia María Signes ,aquella dona que arreplegava els xiquets perquè les mares pugueren anar a collir taronja,a ma tia Carmen en la pesquera i la seua destreça agafant les anguiles del mornell,el taller de Luciano, els merenderos de Bolcacarros i de mon tio Daniel on la gent anava a fer-se una ampolla de cervesa fresqueta els dies d'estiu.L'ultramarinos de L'olier i la tia Maria darrere del taullell, aquell dispensari del metge on havies de pujar una escala llarga, i esperar rato perquè et feren les receptes.Xiquets i xiquetes que anàvem solts pel poble mentres la vida omplia els carrers i els pares i mares trevallaven de sol a sol en els camps de rastolls,quan no hi havia plàstic, i ens educaven com podien.Si tanque els ulls veig a ma uela Carmen,que és quedà cegueta pel sucre, o a ma uelo Andreu jugant al truc al casino,a la uela Cuca agranant la porta del bar,a Pedro que va ser tants anys alcalde, al tio Vicent Melero fent broma de tot;veig als homes que venien a cobrar el jornal que els pagaba ma uelo Paco,que era corredor de taronja, m'arriva l'olor de la fusteria de Pascual, els berenars a la Casa Rosari,les banderetes que es penjaven per festes, l'airet de la mar a les vesprades o l'alegria d'uns xiquets i xiquetes que viviem feliços.Començava preguntant si es pot tindre enyorança de la mar i m'ha vingut a la memòria part de la meua infància que alguns de per ací compartireu.I no,no és enyorança de la infància, crec que ho és de la inocència i la felicitat d'aquell temps que ja hem perdut.
