III            

                                 Florència, 22 de Gener de 2020

                 No em va resultar difícil trobar aquesta casa. Em vaig enamorar immediatament de l'edifici, del mirador i dels sostres alts de les habitacions i, malgrat l´aspecte deteriorat ,el meu cor es va abandonar per complet, deixant-se seduir pel misteri de les parets escrostonades i la curiositat per saber quines vides havien viscut entre elles.
               Els primers mesos vaig haver de fer molts arranjaments fins aconseguir que tot estiguera en condicions, però el temps que vaig dedicar a reconstruir envans, canviar els rajols o envernissar les portes va ser també una reestructuració interior de la meva pròpia vida ,i em va donar certa calma per pendre  decisions importants.

              Quan un canvia de residència al principi es troba desorientat, com un estrany abandonat en un lloc recòndit. Les parets tenen un aspecte recelós, un aroma propi, encara no s'han abandonat als nostres capritxos ni olors. Davant els ulls s'obrin paisatges nous des de les finestres, i les mesures espacials han d´aprendre on ubicar els nostres objectes, el nostre esperit. Hi ha un procés de transició, o millor dit d'acoblament, entre la casa i nosaltres mateixos.

             A mi em va passar una cosa molt curiosa el primer cop que vaig travessar el llindar de la porta del carrer.Segons anava pujant els cruixents graons de fusta semblava que m'acostava a un lloc visitat amb anterioritat.       

           Tenia la sensació que en algun moment de la meva vida havia estat entre aquestes quatre parets. Percebia fins i tot una olor familiar, barreja de calç recent pintada i de menjar cuinat a foc lent, que treia el cap des d'algunes de les portes que anava deixant enrere segons pujava.La meva infància apareixia, diluïda, a través d'aquestos aromes reconeguts.

             En creuar la porta del pis totes les olors que intentava endevinar sense èxit van desaparèixer i, com un toc d'alerta sec, em va embolicar de seguida la bafarada amarga de pols i humitat que presenten totes les estances deshabitades durant molt de temps. La casa s'oferia a mi nua però alhora plena de la seva pròpia essència.
             Vaig anar recorrent totes i cadascuna de les estades en silenci, com si tingués por de vulnerar una intimitat que no em pertanyia. Sabia que hauria de dedicar moltes hores a remodelar-la i acondicionar-la, però no tenia res millor a fer, tampoc.
            Moltes vegades després he tingut la sensació que aquesta casa és com un compendi de tota la meva vida, un punt d'unió entre el passat i el present.Sovint pense en això i n´estic completament segura.